Quan vaig decidir iniciar aquest bloc, no vaig dubtar ni un sol moment que el què volia era explicar, reflexionar, raonar, ...(digueu-li com vulgueu!) sobre què està succeïnt en la societat en la qual estem inmersos i en formem part, és clar.
Partiré del primer protagonista del procés de l'ensenyament/aprenentatge: les mares, els pares o els tutors dels nostres infants.
Segur que algú "alucinarà" amb aquesta afirmació però, certament, ara veureu el per què.
Ser mare, pare o tutor, no és tasca fàcil i no tothom en sap, és evident. Jo mateix no sé, com a futur pare, com reaccionaria vers les actituds, motivacions, interessos,... d'algun dels meus futurs fills; simplement, he d'estar predisposat a aprendre i millorar. Aprendre amb el dia a dia; millorar, intentant tenir una visió "neutra" de les coses, malgrat tot aquell infant sigui el meu fill/a.
Primer pas, doncs, ben senzill: veure i saber què és el que tinc a casa. Com és el meu fill/a per entendre la realitat què l'envolta.
Com a mestre, quantes vegades (moltes) he vist a pares o mares que et venien a una tutoria del seu fill/a, explicant alguna "versió" totalment diferent del que et trobaves tu a la classe. Realment aquells pares/mares es creien tot el què explicaven? O no volien veure la realitat?
Aquest pas, és fonamental per a poder intervenir en l'educació del teu fill. Coneixes o no coneixes el què tens? Com diria el mític Sherlock Holmes: "That's the question".
Segon, i el més important: l'Educació i, no l'Ensenyament, és la responsabilitat dels pares, mares o tutors legals d'aquells nens/es.
El terme Escola és equiparable a Ensenyament, no Educació. L'Educació és el deure dels pares, mares o tutors; l'escola és el dret.
El terme escolarització és un dret que tenen o haurien de tenir tots els nens i nenes d'aquest món, per a aprendre a aprendre continguts i competències; així i com, reforçar alguns valors que, prèviament, també han d'anar recolzats a casa (l'esforç, el cooperativisme, la relació grupal, el respecte, ...)
Finalment i, com a última qüestió per a tractar en aquesta primera entrada en aquest bloc, dir que ningú ha dit que ser pare, mare o tutor legal no és feina fàcil. Els canvis constants que hi ha en la nostra societat ho fan difícil: l'estrés, combinar feina laboral-vida familiar, problemes econòmics, etc. Però el què si m'agradaria fer la reflexió final de: "el meu nen/a no és mereix aquesta dedicació"?
Fins aviat!
Daniel Hernàndez Ruz
És el moment d'actuació: L'educació en valors de Educació en valors està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a eduvalors.blogspot.com.es
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://eduvalors.blogspot.com.es/2012/03/factor-determinant-en-leducacio-els.html.
