Bones amics i amigues!
Bé, després d'una llarga espera torno amb força a escriure i transmetre molta informació educativa, que espero que us sigui de molta ajuda. Endavant!
Avui anem a parlar sobre els límits i m'agradaria recomanar-vos unes orientacions a les famílies.
Sovint a les nostres aules, ens trobem a alumnes força "despreocupats" a nivel limitacional. No entenen o no volen entendre les coseqüències gairebé sempre negatives d'una mala conducta i, com es diu vulgarment, "jugar amb foc fins que al final et cremes...". En resum, no saben quins són els límits i no els han treballat.
Els nens/es sempre busquen el límit d'una cosa, quan els hi recomanem que no facin allò que tenen pensat, tenen la tentació efímera de fer-ho, i ho acaben fent.
- "No possis el dit allà!- I a la que ens girem, ja ho han fet".
Si després d'això, no hi ha conseqüència, sabran que aquell límit de "no facis allò" per part del pare/mare o mestre haurà set traspassat com una xarxa plena d'esquerdes i si passa molt sovint tot això, per molt que els hi cridem o parlem, literalment els hi entrarà per una orella i els hi sortirà per l'altra.
Llavors no hi haurà remei, la bola com una bola de neu tirada per una pendent de muntanya nevada, cada cop s'anirà fent més i més gran.
El ritme de la nostra societat ens marca molt la nostra paciència i el rigor. No podem deixar de guiar els nostres fills doncs és la nostra obligació. Hem de ser ferms i durs com un mur de formigó. Amb mà esquerra, evidentment, però una mà dreta que ni l'autèntic PP!
Només així, aconseguirem sentir-nos respectats i també que el nostre fill/a cada cop sigui més autònom i tingui clar el seu camí, sabent reconduir-se en els moments en que es va desviant.
Anem a veure ara les orientacions per a LES FAMÍLIES que tot seguit us proposo:
1- Establir unes normes en l'àmbit familiars, defininint clarament els límits i per tant, les conseqüències en cas de traspassar-los. Els infants les tenen que tenir ven clares, no podem improvisar ni fer gaires excepcions ni ser flexibles. -"Si fas això...et passa allò"-.
2- Consens a les normes, no hi ha d'haver una "dictadura" sempre s'han d'explicar els "perquès". -"No has de donar cops amb el juguet al terra perquè el pots trencar i això val diners. I si el trenques, els hauràs de treure de la teva guardiola per pagar-ho".
3- Si ens trobem una conducta negativista-desafiant amb les normes, remarcar que en cas de que no les compleixi, les discuteixi actuarem de la mateixa manera, serem inflexibles, doncs les normes no es pacten les posen els pares que són els adults i per tant els que tenen un status d'autoritat per tant no hi ha democràcia; és poden arribar a acords però puntualment i per motius excepcionals i clars. Per exemple, si l'horari de sortida nocturn és fins la una fins a certa edat, no podem estar negociant cada cap de setmana pel mateix, si que es podria fer una excepció en el cas d'una festa de final de curs o similars.
4- Què passa si no es compleix? a més d'aplicar la conseqüència, el més indicat no és renyar, fer un sermó de missa, que no és escoltat i deixar passar la situació. EL millor és demanar-li una explicació i fer-li veure que nosaltres ja l' havíem avisat què li passaria, guanyar-nos la seva confiança i demostrar que no volem ser dictatorials sinó que lluitem pel seu bé. Hauria d'arribar a una disculpa sincera, moment en el qual hauríem de donar-li una oportunitat de canvi. El que vulgarment coneixem com "una de cal i una d'arena".
5- Valorar molt positivament els petitts progressos amb alguna recompensa.
6- Enfortir els vincles afectius pares-fills/es. és molt recomanable trobar estones, encara que el ritme de la societat ens dóna poc marge, per a compartir junts una activitat relaxant, rient i conversant tranquil·lament.
