Bones amics i amigues!
Després d'un intens inici de segon trimestre (dic intens per no dir esfereïdor..) comencem altre cop a escriure articles interessants per tots aquells que volen conèixer o compartir coses del món de l'educació.
M'agradaria encetar aquest nou post amb un valor que cada cop s'està perdent i més: "LA PRUDÈNCIA". Per què? Doncs, senzillament perquè ser prudent és una virtud que sembla oblidada actualment. Com a mestre, vaig acabar el trimestre rebent una "carta" d'una família bastant "imprudent" doncs com bé sabeu tota acció té les seves conseqüències...no solament per a un mateix (a mi i l'escola en aquest cas) sinó també per als altres (la famíia i l'alumne en qüestió). Les persones prudents, calculen l'abast de la seva acció, s'avancen als seus resultats i, així s'eviten mals a tercers.
És cert que actualment pel que veig, s'estila molt en la comunitat educativa fer "cartes" queixant-se de quelcom. S'està sent prudent? Perquè quan un és prudent, es pren molta consciència de les obligacions i es relaciona amb els altres pensant ben bé les exigències...És a dir, si jo faig una carta, potser que pensi abans que res si "realment" estic cobrint totes les meves exigències per la part que em pertoca. Per exemple, si jo com a pare, em vull queixar de l'actitud d'altres nens o mestres, hauré de veure primer si el meu fill/a (la part que em pertoca) està complint aquesta exigència que vull exigir als altres. Segurament, no ho fa. I si ho fa, potser la millor solució no serà redactar, serà "dialogar".
Aristòtil, ens remarcava que la prudència és un valor intel·lectual que es relaciona amb el coneixement i la raó. Per tan, qui posseeix autènticament la raó: el meu fill: que normalment, la interpreta segons el seu parer o interès; o el mestre: persona capacitada, segons marca la seva titulació, per interpretar les normes, valors i directrius a seguir. No parlem de mestres bons o dolents, estem parlant de valors; en aquest cas hi entraria un parell que també estan cada cop trontollant més avui en dia: el respecte i la coherència.
Tornant a la prudència, la persona prudent pot deliberar correctament al voltant d'allò que és bo o dolent i actuar en conseqüència.
Podem veure que dins d'aquest valor, també entrarien a relacionar-se altres virtuds: una d'elles, la justícia.
La persona prudent, està atenta no solament a allò que s'esdevé, sinó també a allò que pot passar en el futur, hi està atent i hi posa atenció. Per tant, és el millor fer això que estic fent? No seria més correcte dialogar-ho abans? Quines conseqüències esdevindran? Probablement, si faig un atac personal o grupal a persones encarregades d'alguna cosa, potser sortiré perdent si aquella persona està fent alguna cosa més de la que li pertoca; si no ho està fent i ho ha de fer, ho farà de molt mala gana (d'això se'n diu alteritat: posar-se a la pell de l'altre) i si no tinc raó o els meus arguments tenen menys fonaments que una viga de fusta foradada..la teulada caurà a sobre del meu cap i m'hauré d'amagar d'aquella cosa que he fet..
Ciceró deia que providere (prudència) significa tant preveure com proveir. Per tant, la prudència és el valor de la duració, del futur incert, de la paciència i de l'anticipació.
Així doncs, companys/es si el dia de demà us trobeu en una situació similar "sigueu prudents" doncs la prudència, com hem vist, és un valor de tipus intel·lectual: de pensar, fer i en definitiva "saber actuar".
Fins aviat!!
Dani
