Anem altre cop a realitzar una nova entrada en aquest bloc que pretèn reflexionar sobre l'educació i l'ensenyament dels nostre futur: els nens i nenes d'avui en dia.
Avui parlarem d'un tema incandescent que en els últims temps ha tingut més d'un conflicte: els famosos deures.
Els deures, segons el que marca el Departament, són un repàs de les tasques que es fan a la classe o que no s'han acabat, però és curiós, no són obligatoris.
Dic curiós, perquè des de SEMPRE sí que ho han estat i extrany era el alumne que no els feia. Avui en dia, això no passa, ens trobem a molts alumnes que no els fan i posen per excusa moltes històries, que independentment de ser creïbles o no, moltes d'elles tenen el recolzament dels pares. Evidentment, que els mestres som humans i podem entendre certes situacions, però m'agradaria recordar que, molts alumnes amb el què fem a les aules no en tenen prou.
Amb la quantitat d'informació i de bombardeix de coses que tenen que fer els nostres alumnes, la seva capacitat de dispersió i atenció es redueix i molt.
Per tant, jo estic a favor dels deures com a complement de treball diari a l'aula, per tant, els consideraria més que necessaris per a, com indica el títol realitzar un aprenentatge significatiu.
Què vol dir "aprenentatge significatiu"? - El contrari d'aprenentatge memorístic.
Per a què hagi una "acomodació" dels nous aprenentatges dins de les estructures mentals de l'individu hi ha d'haver una assimilació, engantxant les idees prèvies de l'alumne. Parlant clar, repassant el què s'`ha treballat anteriorment a l'aula i acomodant-lo a les nostres estructures mentals.
Així doncs, anem ara a donar uns consells a pares i mares davant les tasques escolars dels seus fillls/es:
- Estar amb el nen/a mentre fa els deures, encara que sigui a estones i poder ajudar-lo amb els dubtes o aconsellar-lo per a millorar el seu treball, no és el mateix que dir-li que faci els deures i deixar-lo estar, s'ha d'estar a sobre.
- Establir un horari d'estudi, dedicar 10 minuts a la seva agenda, organitzar les seves coses i deures (es pot fer una graella d'organització).0
- Crear un espai d'estudi, per a estudiar o fer els deures.
- Evitar els elements que el distreguin, com la música, la TV, l'ordinador, internet, xats, mòbils... estar al cas.
- Proposar-se objectius concrets per a cada sessió d'estudi i felicitar-lo cada cop que aconsegueixi complir-ho.
- Aprendre estratègies per ordenar els apunts, posar-hi títols, grapar els temes, numerar els fulls, ... per tal de mantenir l'ordre i poder localitzar una determinada informació, treball, exercicis, ....
- Ajudar-lo a mantenir un ordre, per evitar pèrdues o distraccions.
- Fomentar les tècniques d'estudi, anar prenent notes, buscar al diccionari paraules que no s'entenen, subratllar el més important, fer esquemes, etc.
- Adquirir l'hàbit de repassar la matèria abans d'un examen.
- No faltar a classe de forma innecessària i arribar tard. De ben segur que trobem alguns nens/es que vers algunes tasques o exàmens, els hi fa mal de cap, de panxa, ...(malalties psicosomàtiques).
- Passar a net els apunts.
En cas de problemes d'aprenentatge caldria també oferir un reforç extraescolar; sempre seran els diners millor invertits!!
Bé, després d'aquestes orientacions, seria bo posar-les en pràctica!!
Ànims i endavant!!
Dani
<a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.es_CO"><img alt="Licencia Creative Commons" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by/3.0/88x31.png" /></a><br />Este obra está bajo una <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.es_CO">Licencia Creative Commons Atribución 3.0 Unported</a>.
Estic totalment d'acord amb tú.
ResponEliminaCrec que intentar desvincular-nos de l'educació tradicional buscant un aprenentatge que tinga més sentit a la vida dels alumnes d'ara (que està molt bé, "renovarse o morir", ja es diu), a vegades ens provoca (fins i tot ho fem inconscientment) rebuig per unes pràctiques que no són dolentes per als nens.
Per exemple: el tema que tractes tú aquí, els deures. A més de ser un repàs, que també, són un bon sistema per a establir hàbits d'estudi personals que els seran totalment necessaris per qualsevol situació futura, ja siga uns estudis superior o una necessitat que tinguen de autoformar-se per a un treball.
Un altre tema que últimament m'he estat rumiant, i també m'agradaria saber què en penses, és el de les classes magistrals: ja sé que són el signe més absolut de l'educació tradicional, però a voltes m'he trobat en la necessitat d'explicar algunes coses, enlloc de deixar que les descobreixin, i a més els mateixos alumnes ho han agrait.
Evidentment, sempre que programo una classe magistral els alumnes no estàn creuats de braços, tenen alguna activitat per emplenar seguint les directrius que marque, o bé han de completar informació (en Primària sempre els donem guíes, no els fem prendre apunts des d'un full en blanc directament); però crec que realment és un bon exercici d'escolta i d'atenció, coses també veig subvalorades avui dia.
Està molt bé que col·laboren, que expressen opinions i que discuteixen, però... i els valors d'escoltar als altres? I d'atendre al món que els envolta? També han d'aprendre a escoltar abans de parlar.
Igual que la disciplina i l'hàbit de treballar a casa, com molt bé dius, crec que aquests valors, tots plegats, estàn massa devaluats.
Salutacions i bon any, per cert! :)