El valor de l'alfabetització i l'exclusió digital en l'ensenyament

A primer cop d’ull, l’alfabetització digital fa pensar en tecnologia, internet i xarxes socials. Com veureu més endavant, el concepte és molt més ampli doncs incorpora una nova competència, a part de la tecnològica, la competència informacional.

Segons Cèsar Coll (2005, p:4): Internet i els textos electrònics modifiquen els elements bàsics que intervenen en els processos de lectura comprensiva. Aquest nou alfabetisme, comporta inexorablement el risc dels seus corresponents analfabetismes.

Aquests analfabetismes comportaran una nova forma d’exclusió, que serà l’exclusió digital; en la qual, aquests individus “analfabets” digitalment parlant, no podran participar de manera plena en la societat actual en què vivim, on les TIC són fonamentals en aquesta nova era del coneixement.

Les TIC s’han introduït en les nostres vides per proporcionar-nos eines per a treure profit de la informació. Cada cop adquireixen més importància per accedir a qualsevol informació, explotar-la i convertir-la en un nou coneixement compartint-lo de nou amb nous individus. Tots aquests nous escenaris virtuals, comporten també uns nous models de relacions socials i culturals, a més a més d’informatives i tecnològiques. Tots ells estan basats en una “societat en xarxa”.

Per tant, totes aquelles persones que estiguin “excloses digitalment” seran aquelles que es veuen privades de les oportunitats i drets derivats de l’ús de les TIC, ja sigui per motius estructurals o econòmics, polítics o bé socials i personals (manca de capacitats, pròpiament dit).

Segons la International ICT Literacy Panel, en el seu informe Digital transformation: a framework for ICT Literacy (ICT 2002, p:16): l’alfabetització en TIC consisteix a utilitzar la tecnologia digital, les eines de comunicació i les xarxes per accedir a la informació, gestionar-la, integrar-la, avaluar-la i crear-ne de nova per tal de funcionar en la societat del coneixement.

Com a mestre, en el dia a dia escolar es pot comprovar de primera mà que tenim un alumnat molt ben alfabetitzat digitalment en capacitació tecnològica. Qualsevol nen/a pot fer servir un ordinador, una tablet, un mòbil...però, estan alfabetitzats digitalment parlant pel que fa a la seva capacitació informacional? Saben discernir, a l’hora de trobar informació, allò que és important del que no ho és, utilitzar-lo per enriquir-se i després transformar-lo en nou coneixement? Aquesta seria la qüestió a abordar en aquest apartat. Conjuntament al concepte d’alfabetització digital, va estretament lligat el d’exclusió digital. No només en el caire econòmic (no poder gaudir-ne per no tenir recursos econòmics), ni de capacitats (de saber utilitzar les TIC) sinó que tenim una nova manera d’excloure’ns que és la de saber seleccionar, de tots aquests recursos dels que disposem, la informació rellevant i pertinent aportant una nova qualitat de la informació transformant-la per a després comunicar-la de manera efectiva.

Cal dir que a nivell escolar, l’alfabetització digital serà la capacitat de llegir, escriure i comunicar-se amb les TIC, mitjançant uns canals, eines, codis i normes  ben diferents de les tradicionals.

Les TIC han agafat molta força també en educació. A més a més d’ésser una nova manera d’accedir a l’educació, en la UOC en tenim un bon exemple en l’educació a distància és una nova manera d’aprendre. Però les TIC, també són una bona eina en l’educació presencial on les possibilitats d’Internet en la cerca d’informació i les diferents eines per a processar-la possibiliten la millora en formació permanent.

Gràcies a aquestes noves eines, també variarà la manera d’organitzar-se en la realització dels treballs. Per exemple, permetrà una flexibilitat en l’horari dels alumnes, avui en dia, degut al ritme estressant de la nostra societat costa trobar una hora i lloc per poder quedar per a fer un treball, amb les TIC es pot trobar des de una videoconferència fins a missatges que es poden anar contestant cadascú en diferent horari.

Per tant, caldrà un nou plantejament educatiu per a oferir noves formes d’aprenentatge, alfabetitzant digitalment als nostres alumnes; però també caldrà veure les diferents implicacions educatives per evitar l’exclusió digital en els diferents casos.

Les implicacions educatives dels centres educatius i del treball del professorat, seran no només la transmissió de coneixements o la facilitat en l’obtenció de la informació.

L’escola i els mestres han de continuar proporcionant esquemes de coneixement per als diferents àmbits disciplinars, però també i el més important és proporcionar les competències (en l’anterior punt a esmentades: tecnològica i informacional) perquè els estudiants puguin aprendre de manera autònoma (aprendre a aprendre) al llarg de la seva vida. És a dir, s’han de treballar totes aquestes eines però sempre i quan els ajudin a ser competents per a aplicar-les allà on vulguin obtenir un coneixement i transmetre’l.

Per a aquesta fita, cal formar no tan sols als alumnes sinó que també cal identificar als col·lectius més desfavorits: gent amb risc d’exclusió social, aturats, gent gran, pertinença a una ètnia determinada, etc.

A més a més, també cal formar també als diferents formadors per actualitzar els seus coneixements i dotar als centres dels recursos i eines necessàries per a poder alfabetitzar digitalment bé en el context de la nova era digital de la qual en formem part.

 

Fins aviat!

Daniel

El valor del Bilingüisme a l'escola catalana

Actualment, el bilingüisme torna a estar en boca de tots, en especial de la comunitat educativa, i,  en qualsevol àmbit social i polític. Podem trobar tot tipus d’opinions, respectables totes elles, però centrant-me en la qüestió que em pertoca que és la realització d’aquesta activitat, vaig a buscar una explicació als coneixements que haig de desenvolupar.

Catalunya té un sistema educatiu que es fonamenta dins d’una immersió lingüística entre la seva llengua i cultura pròpia, el català, i la llengua i cultura comunes amb la resta de l’Estat espanyol, el castellà. A més a més, també s’ha anat incorporat l’anglès.

El nostre sistema educatiu català té una antiguitat transcendental. Malgrat això, torna a estar en el punt de mira,  després de gairebé 30 anys de funcionament utilitzant un ensenyament bilingüe; actualment, ja és multilingüe per la progressiva incorporació de l’anglès. Aquest sistema educatiu compta amb uns resultats més que contrastats.

A l'escola catalana la immersió lingüística es dóna un màxim protagonisme al català, per a convertir-la en la llengua vehicular de l’ensenyament, ja que la majoria de matèries s'imparteixen en aquest idioma. Aquesta immersió garanteix un coneixement suficient del català encara que els alumnes parlin altres idiomes fora de l'escola. Per tant, el català fora de l’àmbit educatiu, administratiu i institucional és menys utilitzat. Així la immersió lingüística és la millor manera de continuar aprenent català i utilitzar-la  per tenir les estructures, com més avall remarcaré, per adquirir una segona o tercera llengua.

Partint d’un sistema educatiu més que consolidat, la qüestió actual no comporta una problemàtica. Els resultats i els diferents informes realitzats ens avalen. El nivell d’assoliment de la L2, que és la llengua no materna en el sistema educatiu català o sigui el castellà, té el mateix nivell que, per exemple, una ciutat on el sistema monolingüe és el predominant només tenint la L1 o llengua materna, com a llengua principal: Valladolid.

Així doncs, on és la realitat del problema del nostre sistema bilingüe basat en una immersió lingüística?

Potser la raó per la qual es vol posar a la corda fluixa aquest sistema educatiu, no és altra que la que no parteix d’una fonamentació pedagògica i d’una estructura educativa pròpiament, sinó que prové d’altres estaments que desconeixen per complet els beneficis pel nostre alumnat que comporta estar dins d’una comunitat educativa bilingüe.

En les actuals teories bilingües, basades en els treballs de Jim Cummins, es pot comprovar que l’aprenentatge d’una segona llengua, L2, és molt més enriquidor compartint les estructures lingüístiques i cognoscitives de la primera, L1. Hi ha una interdependència entre aquestes, compartint una competència denominada competència subjacent comuna.

Per tant, la noció de competència subjacent comuna en el sistema educatiu català que he posat anteriorment com a exemple, seria el resultat d’aprendre a utilitzar una llengua específica, en aquest cas el català, comuna a l’ús de qualsevol altra llengua.  Principalment, el castellà i progressivament l’anglès. Però m’agradaria remarcar el castellà, doncs comparteix elements lingüístics i conceptuals comuns. Amb l’anglès, en canvi compartiria elements cognitius i conceptuals.

Anteriorment a Cummins, només s’havien extret els efectes negatius del bilingüisme primerenc, que eren la por per mantenir la pròpia llengua i la pròpia cultura, ara totes aquestes pors haurien d’estar més que superades, però potser algú hi voldria regressar.

Així doncs com he exposat en els punts anteriors, parlaríem de dos tipus de bilingüisme: l’additiu, que és el que es fa servir actualment a Catalunya, per exemple; i el subtractiu, que era el que tenia els efectes negatius. Aquesta classificació la va determinar, Lambert.

Per altra banda, trobem a Selinker que va formular la noció d’interllengua, continuant les idees de Lambert, on ens remarcava que l’adquisició de la L2 es fa des del sistema cognitiu i lingüístic de la L1. Aquesta explicació és la que des de la resta de l’Estat del què en formem part no s’entén.

Quan la gent et pregunta:  perquè a Catalunya el castellà i el català no estan en una mateixa alçada en el sistema educatiu escolar (que de fet sí que, a la part pràctica, ho estan i en els informes PISA del 2.009 ho podem comprovar); la resposta seria l’explicació de Selinker, juntament amb les afirmacions de Lambert. Aquí no treballem amb un bilingüisme en igualtat de llengües, doncs el català parteix en desavantatge. Per tant, treballem amb la immersió lingüística abans esmentada.

En el meu cas i professionalment, ho he comprovat de primera mà. Actualment, en el currículum de Primària els alumnes catalans, progressivament van incorporant el castellà en la mateixa estructura subjacent comuna i al final de Primària, 6è curs, els continguts i competències entre el català i castellà és solapen i són comuns en el treball de les dues llengües.

El que no entenen doncs, és que hi hagi més hores de català, però l’aprenentatge del castellà està garantit com a la resta de l’Estat.

A Catalunya, l’adquisició del castellà es fa partint del sistema cognitiu i lingüístic del català; doncs són dues llengües que provenen del llatí i per tant, comparteixen les mateixes estructures lingüístiques i cognitives. No cal gaire esforç per fer-se o deixar-se entendre per qualsevol de les dues llengües. L’alumnat adquireix una nova llengua de manera natural no com ho fan els seus homòlegs monolingües; és a dir, un alumne castellanoparlant en el seu ambient familiar o social, adquireix la llengua catalana naturalment amb la immersió lingüística del sistema educatiu escolar català relacionant les seves estructures lingüístiques i conceptuals provinents del castellà. Mentre que un alumne catalanoparlant, utilitzarà les mateixes estructures anteriors per desenvolupar-les en la nova llengua, el castellà.

El mateix passaria en el cas de l’anglès, utilitzant les altres estructures i en el cas que l’alumnat no utilitzés ni el català ni el castellà en l’àmbit familiar o social, ho faria des del català, utilitzant-lo en la pròpia escola per a desenvolupar després el castellà.

Que per què s’utilitza i es defensa la nostra llengua materna a Catalunya? En el cas del nostre bilingüisme, partim que volem que la nostra llengua es mantingui al pas de les generacions i es consideri com a tal. O, creieu, que un immigrant d’un país fora d’Espanya que ve a Catalunya aprèn abans el castellà que el català? Ja no parlem si ve de Sud-Amèrica? O, un immigrant d’alguna de les altres comunitats de la resta de l’Estat, la seva llengua materna serà el castellà. Si partim d’aquesta realitat, podrem observar com el castellà ja té prou autosuficiència a Catalunya. Per tant, toca aprofitant la realitat de país defensar la nostra llengua i cultura,  i traslladar-la a la gent. No és més enriquidor?

Cummins a més a més, en la hipòtesi d’interdependència lingüística, ens remarca que el nivell de competència lingüística en la segona llengua, L2, que un nen bilingüe assoleix és, parcialment una funció del tipus de competència que ha desenvolupat en la llengua inicial, L1, en el moment que comença l’exposició intensiva a la L2.

Amb això, queda encara més reforçada la idea anteriorment exposada comentada anteriorment, on he remarcat que tant si és el castellà com el català és la llengua materna, utilitzant aquest ensenyament bilingüe i recolzant-nos en les estructures compartides per les dues llengües que es treballen assolirem un desenvolupament tant en la llengua inicial com en l’adquirida.

Per tant, l’educació bilingüe és una proposta organitzativa escolar que pretén garantir l’aprenentatge d’una nova llengua (castellà) com el desenvolupament de la nostra pròpia llengua (català). S’ensenya i s’aprèn mitjançant una llengua majoritàriament desconeguda per l’alumnat, a més de promocionar-la acadèmicament, també es promouen les competències relatives implicades en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

El grup d'investigació de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I ha descrit que "les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques en què es fan servir funcions executives a causa d'una diferent forma de control cerebral”.

Un altre estudi de l'any 2011 apunta al fet que aprendre un idioma estranger canvia la forma de veure el món i que els parlants que són bilingües pensen de manera diferent que aquells que fan servir només un idioma, a més no cal parlar el segon idioma amb fluïdesa per tenir-ne els efectes.

El psicòleg Josep Maria Serra va acabar d’aprofundir en els continguts esmentats i remarcava que “determinades habilitats lingüístiques implicades en l’ús acadèmic del llenguatge les utilitza millor l’alumnat bilingüe que el monolingüe, encara que aquest últim es passi més hores treballant en una sola llengua”.

Serra el que vol reafirmar també amb aquesta explicació és les teories de Cummins ja que la competència lingüística  es pot desenvolupar des de qualsevol llengua, per tant, el desenvolupament i aprenentatge de les dues llengües es fa a la mateixa vegada simultàniament.

Per finalitzar, seria important no segregar a l’alumnat pel seu origen lingüístic, utilitzant la immersió lingüística es busca una llengua comuna i recolzada per les institucions escolars, valorant i respectant la llengua familiar. Mentre que les famílies no han de veure com una imposició l’ensenyament d’una nova llengua.


Fins aviat!


Daniel Hernàndez i Ruz