El valor de l'alfabetització i l'exclusió digital en l'ensenyament

A primer cop d’ull, l’alfabetització digital fa pensar en tecnologia, internet i xarxes socials. Com veureu més endavant, el concepte és molt més ampli doncs incorpora una nova competència, a part de la tecnològica, la competència informacional.

Segons Cèsar Coll (2005, p:4): Internet i els textos electrònics modifiquen els elements bàsics que intervenen en els processos de lectura comprensiva. Aquest nou alfabetisme, comporta inexorablement el risc dels seus corresponents analfabetismes.

Aquests analfabetismes comportaran una nova forma d’exclusió, que serà l’exclusió digital; en la qual, aquests individus “analfabets” digitalment parlant, no podran participar de manera plena en la societat actual en què vivim, on les TIC són fonamentals en aquesta nova era del coneixement.

Les TIC s’han introduït en les nostres vides per proporcionar-nos eines per a treure profit de la informació. Cada cop adquireixen més importància per accedir a qualsevol informació, explotar-la i convertir-la en un nou coneixement compartint-lo de nou amb nous individus. Tots aquests nous escenaris virtuals, comporten també uns nous models de relacions socials i culturals, a més a més d’informatives i tecnològiques. Tots ells estan basats en una “societat en xarxa”.

Per tant, totes aquelles persones que estiguin “excloses digitalment” seran aquelles que es veuen privades de les oportunitats i drets derivats de l’ús de les TIC, ja sigui per motius estructurals o econòmics, polítics o bé socials i personals (manca de capacitats, pròpiament dit).

Segons la International ICT Literacy Panel, en el seu informe Digital transformation: a framework for ICT Literacy (ICT 2002, p:16): l’alfabetització en TIC consisteix a utilitzar la tecnologia digital, les eines de comunicació i les xarxes per accedir a la informació, gestionar-la, integrar-la, avaluar-la i crear-ne de nova per tal de funcionar en la societat del coneixement.

Com a mestre, en el dia a dia escolar es pot comprovar de primera mà que tenim un alumnat molt ben alfabetitzat digitalment en capacitació tecnològica. Qualsevol nen/a pot fer servir un ordinador, una tablet, un mòbil...però, estan alfabetitzats digitalment parlant pel que fa a la seva capacitació informacional? Saben discernir, a l’hora de trobar informació, allò que és important del que no ho és, utilitzar-lo per enriquir-se i després transformar-lo en nou coneixement? Aquesta seria la qüestió a abordar en aquest apartat. Conjuntament al concepte d’alfabetització digital, va estretament lligat el d’exclusió digital. No només en el caire econòmic (no poder gaudir-ne per no tenir recursos econòmics), ni de capacitats (de saber utilitzar les TIC) sinó que tenim una nova manera d’excloure’ns que és la de saber seleccionar, de tots aquests recursos dels que disposem, la informació rellevant i pertinent aportant una nova qualitat de la informació transformant-la per a després comunicar-la de manera efectiva.

Cal dir que a nivell escolar, l’alfabetització digital serà la capacitat de llegir, escriure i comunicar-se amb les TIC, mitjançant uns canals, eines, codis i normes  ben diferents de les tradicionals.

Les TIC han agafat molta força també en educació. A més a més d’ésser una nova manera d’accedir a l’educació, en la UOC en tenim un bon exemple en l’educació a distància és una nova manera d’aprendre. Però les TIC, també són una bona eina en l’educació presencial on les possibilitats d’Internet en la cerca d’informació i les diferents eines per a processar-la possibiliten la millora en formació permanent.

Gràcies a aquestes noves eines, també variarà la manera d’organitzar-se en la realització dels treballs. Per exemple, permetrà una flexibilitat en l’horari dels alumnes, avui en dia, degut al ritme estressant de la nostra societat costa trobar una hora i lloc per poder quedar per a fer un treball, amb les TIC es pot trobar des de una videoconferència fins a missatges que es poden anar contestant cadascú en diferent horari.

Per tant, caldrà un nou plantejament educatiu per a oferir noves formes d’aprenentatge, alfabetitzant digitalment als nostres alumnes; però també caldrà veure les diferents implicacions educatives per evitar l’exclusió digital en els diferents casos.

Les implicacions educatives dels centres educatius i del treball del professorat, seran no només la transmissió de coneixements o la facilitat en l’obtenció de la informació.

L’escola i els mestres han de continuar proporcionant esquemes de coneixement per als diferents àmbits disciplinars, però també i el més important és proporcionar les competències (en l’anterior punt a esmentades: tecnològica i informacional) perquè els estudiants puguin aprendre de manera autònoma (aprendre a aprendre) al llarg de la seva vida. És a dir, s’han de treballar totes aquestes eines però sempre i quan els ajudin a ser competents per a aplicar-les allà on vulguin obtenir un coneixement i transmetre’l.

Per a aquesta fita, cal formar no tan sols als alumnes sinó que també cal identificar als col·lectius més desfavorits: gent amb risc d’exclusió social, aturats, gent gran, pertinença a una ètnia determinada, etc.

A més a més, també cal formar també als diferents formadors per actualitzar els seus coneixements i dotar als centres dels recursos i eines necessàries per a poder alfabetitzar digitalment bé en el context de la nova era digital de la qual en formem part.

 

Fins aviat!

Daniel