El valor de l'alfabetització i l'exclusió digital en l'ensenyament

A primer cop d’ull, l’alfabetització digital fa pensar en tecnologia, internet i xarxes socials. Com veureu més endavant, el concepte és molt més ampli doncs incorpora una nova competència, a part de la tecnològica, la competència informacional.

Segons Cèsar Coll (2005, p:4): Internet i els textos electrònics modifiquen els elements bàsics que intervenen en els processos de lectura comprensiva. Aquest nou alfabetisme, comporta inexorablement el risc dels seus corresponents analfabetismes.

Aquests analfabetismes comportaran una nova forma d’exclusió, que serà l’exclusió digital; en la qual, aquests individus “analfabets” digitalment parlant, no podran participar de manera plena en la societat actual en què vivim, on les TIC són fonamentals en aquesta nova era del coneixement.

Les TIC s’han introduït en les nostres vides per proporcionar-nos eines per a treure profit de la informació. Cada cop adquireixen més importància per accedir a qualsevol informació, explotar-la i convertir-la en un nou coneixement compartint-lo de nou amb nous individus. Tots aquests nous escenaris virtuals, comporten també uns nous models de relacions socials i culturals, a més a més d’informatives i tecnològiques. Tots ells estan basats en una “societat en xarxa”.

Per tant, totes aquelles persones que estiguin “excloses digitalment” seran aquelles que es veuen privades de les oportunitats i drets derivats de l’ús de les TIC, ja sigui per motius estructurals o econòmics, polítics o bé socials i personals (manca de capacitats, pròpiament dit).

Segons la International ICT Literacy Panel, en el seu informe Digital transformation: a framework for ICT Literacy (ICT 2002, p:16): l’alfabetització en TIC consisteix a utilitzar la tecnologia digital, les eines de comunicació i les xarxes per accedir a la informació, gestionar-la, integrar-la, avaluar-la i crear-ne de nova per tal de funcionar en la societat del coneixement.

Com a mestre, en el dia a dia escolar es pot comprovar de primera mà que tenim un alumnat molt ben alfabetitzat digitalment en capacitació tecnològica. Qualsevol nen/a pot fer servir un ordinador, una tablet, un mòbil...però, estan alfabetitzats digitalment parlant pel que fa a la seva capacitació informacional? Saben discernir, a l’hora de trobar informació, allò que és important del que no ho és, utilitzar-lo per enriquir-se i després transformar-lo en nou coneixement? Aquesta seria la qüestió a abordar en aquest apartat. Conjuntament al concepte d’alfabetització digital, va estretament lligat el d’exclusió digital. No només en el caire econòmic (no poder gaudir-ne per no tenir recursos econòmics), ni de capacitats (de saber utilitzar les TIC) sinó que tenim una nova manera d’excloure’ns que és la de saber seleccionar, de tots aquests recursos dels que disposem, la informació rellevant i pertinent aportant una nova qualitat de la informació transformant-la per a després comunicar-la de manera efectiva.

Cal dir que a nivell escolar, l’alfabetització digital serà la capacitat de llegir, escriure i comunicar-se amb les TIC, mitjançant uns canals, eines, codis i normes  ben diferents de les tradicionals.

Les TIC han agafat molta força també en educació. A més a més d’ésser una nova manera d’accedir a l’educació, en la UOC en tenim un bon exemple en l’educació a distància és una nova manera d’aprendre. Però les TIC, també són una bona eina en l’educació presencial on les possibilitats d’Internet en la cerca d’informació i les diferents eines per a processar-la possibiliten la millora en formació permanent.

Gràcies a aquestes noves eines, també variarà la manera d’organitzar-se en la realització dels treballs. Per exemple, permetrà una flexibilitat en l’horari dels alumnes, avui en dia, degut al ritme estressant de la nostra societat costa trobar una hora i lloc per poder quedar per a fer un treball, amb les TIC es pot trobar des de una videoconferència fins a missatges que es poden anar contestant cadascú en diferent horari.

Per tant, caldrà un nou plantejament educatiu per a oferir noves formes d’aprenentatge, alfabetitzant digitalment als nostres alumnes; però també caldrà veure les diferents implicacions educatives per evitar l’exclusió digital en els diferents casos.

Les implicacions educatives dels centres educatius i del treball del professorat, seran no només la transmissió de coneixements o la facilitat en l’obtenció de la informació.

L’escola i els mestres han de continuar proporcionant esquemes de coneixement per als diferents àmbits disciplinars, però també i el més important és proporcionar les competències (en l’anterior punt a esmentades: tecnològica i informacional) perquè els estudiants puguin aprendre de manera autònoma (aprendre a aprendre) al llarg de la seva vida. És a dir, s’han de treballar totes aquestes eines però sempre i quan els ajudin a ser competents per a aplicar-les allà on vulguin obtenir un coneixement i transmetre’l.

Per a aquesta fita, cal formar no tan sols als alumnes sinó que també cal identificar als col·lectius més desfavorits: gent amb risc d’exclusió social, aturats, gent gran, pertinença a una ètnia determinada, etc.

A més a més, també cal formar també als diferents formadors per actualitzar els seus coneixements i dotar als centres dels recursos i eines necessàries per a poder alfabetitzar digitalment bé en el context de la nova era digital de la qual en formem part.

 

Fins aviat!

Daniel

El valor del Bilingüisme a l'escola catalana

Actualment, el bilingüisme torna a estar en boca de tots, en especial de la comunitat educativa, i,  en qualsevol àmbit social i polític. Podem trobar tot tipus d’opinions, respectables totes elles, però centrant-me en la qüestió que em pertoca que és la realització d’aquesta activitat, vaig a buscar una explicació als coneixements que haig de desenvolupar.

Catalunya té un sistema educatiu que es fonamenta dins d’una immersió lingüística entre la seva llengua i cultura pròpia, el català, i la llengua i cultura comunes amb la resta de l’Estat espanyol, el castellà. A més a més, també s’ha anat incorporat l’anglès.

El nostre sistema educatiu català té una antiguitat transcendental. Malgrat això, torna a estar en el punt de mira,  després de gairebé 30 anys de funcionament utilitzant un ensenyament bilingüe; actualment, ja és multilingüe per la progressiva incorporació de l’anglès. Aquest sistema educatiu compta amb uns resultats més que contrastats.

A l'escola catalana la immersió lingüística es dóna un màxim protagonisme al català, per a convertir-la en la llengua vehicular de l’ensenyament, ja que la majoria de matèries s'imparteixen en aquest idioma. Aquesta immersió garanteix un coneixement suficient del català encara que els alumnes parlin altres idiomes fora de l'escola. Per tant, el català fora de l’àmbit educatiu, administratiu i institucional és menys utilitzat. Així la immersió lingüística és la millor manera de continuar aprenent català i utilitzar-la  per tenir les estructures, com més avall remarcaré, per adquirir una segona o tercera llengua.

Partint d’un sistema educatiu més que consolidat, la qüestió actual no comporta una problemàtica. Els resultats i els diferents informes realitzats ens avalen. El nivell d’assoliment de la L2, que és la llengua no materna en el sistema educatiu català o sigui el castellà, té el mateix nivell que, per exemple, una ciutat on el sistema monolingüe és el predominant només tenint la L1 o llengua materna, com a llengua principal: Valladolid.

Així doncs, on és la realitat del problema del nostre sistema bilingüe basat en una immersió lingüística?

Potser la raó per la qual es vol posar a la corda fluixa aquest sistema educatiu, no és altra que la que no parteix d’una fonamentació pedagògica i d’una estructura educativa pròpiament, sinó que prové d’altres estaments que desconeixen per complet els beneficis pel nostre alumnat que comporta estar dins d’una comunitat educativa bilingüe.

En les actuals teories bilingües, basades en els treballs de Jim Cummins, es pot comprovar que l’aprenentatge d’una segona llengua, L2, és molt més enriquidor compartint les estructures lingüístiques i cognoscitives de la primera, L1. Hi ha una interdependència entre aquestes, compartint una competència denominada competència subjacent comuna.

Per tant, la noció de competència subjacent comuna en el sistema educatiu català que he posat anteriorment com a exemple, seria el resultat d’aprendre a utilitzar una llengua específica, en aquest cas el català, comuna a l’ús de qualsevol altra llengua.  Principalment, el castellà i progressivament l’anglès. Però m’agradaria remarcar el castellà, doncs comparteix elements lingüístics i conceptuals comuns. Amb l’anglès, en canvi compartiria elements cognitius i conceptuals.

Anteriorment a Cummins, només s’havien extret els efectes negatius del bilingüisme primerenc, que eren la por per mantenir la pròpia llengua i la pròpia cultura, ara totes aquestes pors haurien d’estar més que superades, però potser algú hi voldria regressar.

Així doncs com he exposat en els punts anteriors, parlaríem de dos tipus de bilingüisme: l’additiu, que és el que es fa servir actualment a Catalunya, per exemple; i el subtractiu, que era el que tenia els efectes negatius. Aquesta classificació la va determinar, Lambert.

Per altra banda, trobem a Selinker que va formular la noció d’interllengua, continuant les idees de Lambert, on ens remarcava que l’adquisició de la L2 es fa des del sistema cognitiu i lingüístic de la L1. Aquesta explicació és la que des de la resta de l’Estat del què en formem part no s’entén.

Quan la gent et pregunta:  perquè a Catalunya el castellà i el català no estan en una mateixa alçada en el sistema educatiu escolar (que de fet sí que, a la part pràctica, ho estan i en els informes PISA del 2.009 ho podem comprovar); la resposta seria l’explicació de Selinker, juntament amb les afirmacions de Lambert. Aquí no treballem amb un bilingüisme en igualtat de llengües, doncs el català parteix en desavantatge. Per tant, treballem amb la immersió lingüística abans esmentada.

En el meu cas i professionalment, ho he comprovat de primera mà. Actualment, en el currículum de Primària els alumnes catalans, progressivament van incorporant el castellà en la mateixa estructura subjacent comuna i al final de Primària, 6è curs, els continguts i competències entre el català i castellà és solapen i són comuns en el treball de les dues llengües.

El que no entenen doncs, és que hi hagi més hores de català, però l’aprenentatge del castellà està garantit com a la resta de l’Estat.

A Catalunya, l’adquisició del castellà es fa partint del sistema cognitiu i lingüístic del català; doncs són dues llengües que provenen del llatí i per tant, comparteixen les mateixes estructures lingüístiques i cognitives. No cal gaire esforç per fer-se o deixar-se entendre per qualsevol de les dues llengües. L’alumnat adquireix una nova llengua de manera natural no com ho fan els seus homòlegs monolingües; és a dir, un alumne castellanoparlant en el seu ambient familiar o social, adquireix la llengua catalana naturalment amb la immersió lingüística del sistema educatiu escolar català relacionant les seves estructures lingüístiques i conceptuals provinents del castellà. Mentre que un alumne catalanoparlant, utilitzarà les mateixes estructures anteriors per desenvolupar-les en la nova llengua, el castellà.

El mateix passaria en el cas de l’anglès, utilitzant les altres estructures i en el cas que l’alumnat no utilitzés ni el català ni el castellà en l’àmbit familiar o social, ho faria des del català, utilitzant-lo en la pròpia escola per a desenvolupar després el castellà.

Que per què s’utilitza i es defensa la nostra llengua materna a Catalunya? En el cas del nostre bilingüisme, partim que volem que la nostra llengua es mantingui al pas de les generacions i es consideri com a tal. O, creieu, que un immigrant d’un país fora d’Espanya que ve a Catalunya aprèn abans el castellà que el català? Ja no parlem si ve de Sud-Amèrica? O, un immigrant d’alguna de les altres comunitats de la resta de l’Estat, la seva llengua materna serà el castellà. Si partim d’aquesta realitat, podrem observar com el castellà ja té prou autosuficiència a Catalunya. Per tant, toca aprofitant la realitat de país defensar la nostra llengua i cultura,  i traslladar-la a la gent. No és més enriquidor?

Cummins a més a més, en la hipòtesi d’interdependència lingüística, ens remarca que el nivell de competència lingüística en la segona llengua, L2, que un nen bilingüe assoleix és, parcialment una funció del tipus de competència que ha desenvolupat en la llengua inicial, L1, en el moment que comença l’exposició intensiva a la L2.

Amb això, queda encara més reforçada la idea anteriorment exposada comentada anteriorment, on he remarcat que tant si és el castellà com el català és la llengua materna, utilitzant aquest ensenyament bilingüe i recolzant-nos en les estructures compartides per les dues llengües que es treballen assolirem un desenvolupament tant en la llengua inicial com en l’adquirida.

Per tant, l’educació bilingüe és una proposta organitzativa escolar que pretén garantir l’aprenentatge d’una nova llengua (castellà) com el desenvolupament de la nostra pròpia llengua (català). S’ensenya i s’aprèn mitjançant una llengua majoritàriament desconeguda per l’alumnat, a més de promocionar-la acadèmicament, també es promouen les competències relatives implicades en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

El grup d'investigació de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I ha descrit que "les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques en què es fan servir funcions executives a causa d'una diferent forma de control cerebral”.

Un altre estudi de l'any 2011 apunta al fet que aprendre un idioma estranger canvia la forma de veure el món i que els parlants que són bilingües pensen de manera diferent que aquells que fan servir només un idioma, a més no cal parlar el segon idioma amb fluïdesa per tenir-ne els efectes.

El psicòleg Josep Maria Serra va acabar d’aprofundir en els continguts esmentats i remarcava que “determinades habilitats lingüístiques implicades en l’ús acadèmic del llenguatge les utilitza millor l’alumnat bilingüe que el monolingüe, encara que aquest últim es passi més hores treballant en una sola llengua”.

Serra el que vol reafirmar també amb aquesta explicació és les teories de Cummins ja que la competència lingüística  es pot desenvolupar des de qualsevol llengua, per tant, el desenvolupament i aprenentatge de les dues llengües es fa a la mateixa vegada simultàniament.

Per finalitzar, seria important no segregar a l’alumnat pel seu origen lingüístic, utilitzant la immersió lingüística es busca una llengua comuna i recolzada per les institucions escolars, valorant i respectant la llengua familiar. Mentre que les famílies no han de veure com una imposició l’ensenyament d’una nova llengua.


Fins aviat!


Daniel Hernàndez i Ruz

El valor de la prudència: el respecte per les decisions del mestre

Bones amics i amigues!

Després d'un intens inici de segon trimestre (dic intens per no dir esfereïdor..) comencem altre cop a escriure articles interessants per tots aquells que volen conèixer o compartir coses del món de l'educació.

M'agradaria encetar aquest nou post amb un valor que cada cop s'està perdent i més: "LA PRUDÈNCIA". Per què? Doncs, senzillament perquè ser prudent és una virtud que sembla oblidada actualment. Com a mestre, vaig acabar el trimestre rebent una "carta" d'una família bastant "imprudent" doncs com bé sabeu tota acció té les seves conseqüències...no solament per a un mateix (a mi i l'escola en aquest cas) sinó també per als altres (la famíia i l'alumne en qüestió). Les persones prudents, calculen l'abast de la seva acció, s'avancen als seus resultats i, així s'eviten mals a tercers.

És cert que actualment pel que veig, s'estila molt en la comunitat educativa fer "cartes" queixant-se de quelcom. S'està sent prudent? Perquè quan un és prudent, es pren molta consciència de les obligacions i es relaciona amb els altres pensant ben bé les exigències...És a dir, si jo faig una carta, potser que pensi abans que res si "realment" estic cobrint totes les meves exigències per la part que em pertoca. Per exemple, si jo com a pare, em vull queixar de l'actitud d'altres nens o mestres, hauré de veure primer si el meu fill/a (la part que em pertoca) està complint aquesta exigència que vull exigir als altres. Segurament, no ho fa. I si ho fa, potser la millor solució no serà redactar, serà "dialogar".

 Aristòtil, ens remarcava que la prudència és un valor intel·lectual que es relaciona amb el coneixement i la raó. Per tan, qui posseeix autènticament la raó: el meu fill: que normalment, la interpreta segons el seu parer o interès; o el mestre: persona capacitada, segons marca la seva titulació, per interpretar les normes, valors i directrius a seguir. No parlem de mestres bons o dolents, estem parlant de valors; en aquest cas hi entraria un parell que també estan cada cop trontollant més avui en dia: el respecte i la coherència.

Tornant a la prudència, la persona prudent pot deliberar correctament al voltant d'allò que és bo o dolent i actuar en conseqüència.

Podem veure que dins d'aquest valor, també entrarien a relacionar-se altres virtuds: una d'elles, la justícia.

La persona prudent, està atenta no solament a allò que s'esdevé, sinó també a allò que pot passar en el futur, hi està atent i hi posa atenció. Per tant, és el millor fer això que estic fent? No seria més correcte dialogar-ho abans? Quines conseqüències esdevindran? Probablement, si faig un atac personal o grupal a persones encarregades d'alguna cosa, potser sortiré perdent si aquella persona està fent alguna cosa més de la que li pertoca; si no ho està fent i ho ha de fer, ho farà de molt mala gana (d'això se'n diu alteritat: posar-se a la pell de l'altre) i si no tinc raó o els meus arguments tenen menys fonaments que una viga de fusta foradada..la teulada caurà a sobre del meu cap i m'hauré d'amagar d'aquella cosa que he fet..

Ciceró deia que providere (prudència) significa tant preveure com proveir. Per tant, la prudència és el valor de la duració, del futur incert, de la paciència i de l'anticipació.

Així doncs, companys/es si el dia de demà us trobeu en una situació similar "sigueu prudents" doncs la prudència, com hem vist, és un valor de tipus intel·lectual: de pensar, fer i en definitiva "saber actuar".

Fins aviat!!


Dani

El valor a les tasques escolars: els deures, vitals per a l'aprenentatge significatiu

Benvolguts/des

Anem altre cop a realitzar una nova entrada en aquest bloc que pretèn reflexionar sobre l'educació i l'ensenyament dels nostre futur: els nens i nenes d'avui en dia.

Avui parlarem d'un tema incandescent que en els últims temps ha tingut més d'un conflicte: els famosos deures.
Els deures, segons el que marca el Departament, són un repàs de les tasques que es fan a la classe o que no s'han acabat, però és curiós, no són obligatoris.

Dic curiós, perquè des de SEMPRE sí que ho han estat i extrany era el alumne que no els feia. Avui en dia, això no passa, ens trobem a molts alumnes que no els fan i posen per excusa moltes històries, que independentment de ser creïbles o no, moltes d'elles tenen el recolzament dels pares. Evidentment, que els mestres som humans i podem entendre certes situacions, però m'agradaria recordar que, molts alumnes amb el què fem a les aules no en tenen prou.

Amb la quantitat d'informació i de bombardeix de coses que tenen que fer els nostres alumnes, la seva capacitat de dispersió i atenció es redueix i molt.

Per tant, jo estic a favor dels deures com a complement de treball diari a l'aula, per tant, els consideraria més que necessaris per a, com indica el títol realitzar un aprenentatge significatiu.

Què vol dir "aprenentatge significatiu"? - El contrari d'aprenentatge memorístic.

Per a què hagi una "acomodació" dels nous aprenentatges dins de les estructures mentals de l'individu hi ha d'haver una assimilació, engantxant les idees prèvies de l'alumne. Parlant clar, repassant el què s'`ha treballat anteriorment a l'aula i acomodant-lo a les nostres estructures mentals.

Així doncs, anem ara a donar uns consells a pares i mares davant les tasques escolars dels seus fillls/es:

- Estar amb el nen/a mentre fa els deures, encara que sigui a estones i poder ajudar-lo amb els dubtes o aconsellar-lo per a millorar el seu treball, no és el mateix que dir-li que faci els deures i deixar-lo estar, s'ha d'estar a sobre.
- Establir un horari d'estudi, dedicar 10 minuts a la seva agenda, organitzar les seves coses i deures (es pot fer una graella d'organització).0
- Crear un espai d'estudi, per a estudiar o fer els deures.
- Evitar els elements que el distreguin, com la música, la TV, l'ordinador, internet, xats, mòbils... estar al cas.
- Proposar-se objectius concrets per a cada sessió d'estudi i felicitar-lo cada cop que aconsegueixi complir-ho.
- Aprendre estratègies per ordenar els apunts, posar-hi títols, grapar els temes, numerar els fulls, ... per tal de mantenir l'ordre i poder localitzar una determinada informació, treball, exercicis, ....
- Ajudar-lo a mantenir un ordre, per evitar pèrdues o distraccions.
- Fomentar les tècniques d'estudi, anar prenent notes, buscar al diccionari paraules que no s'entenen, subratllar el més important, fer esquemes, etc.
- Adquirir l'hàbit de repassar la matèria abans d'un examen.
- No faltar a classe de forma innecessària i arribar tard. De ben segur que trobem alguns nens/es que vers algunes tasques o exàmens, els hi fa mal de cap, de panxa, ...(malalties psicosomàtiques).
- Passar a net els apunts.

En cas de problemes d'aprenentatge caldria també oferir un reforç extraescolar; sempre seran els diners millor invertits!!

Bé, després d'aquestes orientacions, seria bo posar-les en pràctica!!

Ànims i endavant!!

Dani

<a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.es_CO"><img alt="Licencia Creative Commons" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by/3.0/88x31.png" /></a><br />Este obra está bajo una <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.es_CO">Licencia Creative Commons Atribución 3.0 Unported</a>.

Els límits: valor en retroacció. Orientacions per a les famílies (1)

Bones amics i amigues!

Bé, després d'una llarga espera torno amb força a escriure i transmetre molta informació educativa, que espero que us sigui de molta ajuda. Endavant!

Avui anem a parlar sobre els límits i m'agradaria recomanar-vos unes orientacions a les famílies.


Sovint a les nostres aules, ens trobem a alumnes força "despreocupats" a nivel limitacional. No entenen o no volen entendre les coseqüències gairebé sempre negatives d'una mala conducta i, com es diu vulgarment, "jugar amb foc fins que al final et cremes...". En resum, no saben quins són els límits i no els han treballat.
Els nens/es sempre busquen el límit d'una cosa, quan els hi recomanem que no facin allò que tenen pensat, tenen la tentació efímera de fer-ho, i ho acaben fent.

- "No possis el dit allà!-  I a la que ens girem, ja ho han fet".

Si després d'això, no hi ha conseqüència, sabran que aquell límit de "no facis allò" per part del pare/mare o mestre haurà set traspassat com una xarxa plena d'esquerdes i si passa molt sovint tot això, per molt que els hi cridem o parlem, literalment els hi entrarà per una orella i els hi sortirà per l'altra.
Llavors no hi haurà remei, la bola com una bola de neu tirada per una pendent de muntanya nevada, cada cop s'anirà fent més i més gran.

El ritme de la nostra societat ens marca molt la nostra paciència i el rigor. No podem deixar de guiar els nostres fills doncs és la nostra obligació. Hem de ser ferms i durs com un mur de formigó. Amb mà esquerra, evidentment, però una mà dreta que ni l'autèntic PP!

Només així, aconseguirem sentir-nos respectats i també que el nostre fill/a cada cop sigui més autònom i tingui clar el seu camí, sabent reconduir-se en els moments en que es va desviant.

Anem a veure ara les orientacions per a LES FAMÍLIES que tot seguit us proposo:

1- Establir unes normes en l'àmbit familiars, defininint clarament els límits i per tant, les conseqüències en cas de traspassar-los. Els infants les tenen que tenir ven clares, no podem improvisar ni fer gaires excepcions ni ser flexibles. -"Si fas això...et passa allò"-.

2- Consens a les normes, no hi ha d'haver una "dictadura" sempre s'han d'explicar els "perquès". -"No has de donar cops amb el juguet al terra perquè el pots trencar i això val diners. I si el trenques, els hauràs de treure de la teva guardiola per pagar-ho".

3- Si ens trobem una conducta negativista-desafiant amb les normes, remarcar que en cas de que no les compleixi, les discuteixi actuarem de la mateixa manera, serem inflexibles, doncs les normes no es pacten les posen els pares que són els adults i per tant els que tenen un status d'autoritat per tant no hi ha democràcia; és poden arribar a acords però puntualment i per motius excepcionals i clars. Per exemple, si l'horari de sortida nocturn és fins la una fins a certa edat, no podem estar negociant cada cap de setmana pel mateix, si que es podria fer una excepció en el cas d'una festa de final de curs o similars.

4- Què passa si no es compleix? a més d'aplicar la conseqüència, el més indicat no és renyar, fer un sermó de missa, que no és escoltat i deixar passar la situació. EL millor és demanar-li una explicació i fer-li veure que nosaltres ja l' havíem avisat què li passaria, guanyar-nos la seva confiança i demostrar que no volem ser dictatorials sinó que lluitem pel seu bé. Hauria d'arribar a una disculpa sincera, moment en el qual hauríem de donar-li una oportunitat de canvi. El que vulgarment coneixem com "una de cal i una d'arena".

5- Valorar molt positivament els petitts progressos amb alguna recompensa.

6- Enfortir els vincles afectius pares-fills/es. és molt recomanable trobar estones, encara que el ritme de la societat ens dóna poc marge, per a compartir junts una activitat relaxant, rient i conversant tranquil·lament.

El valor de la intel·ligència

Bones amigues i amics!

Avui us parlaré de la intel·ligència i del valor que té en la nostra escola.

Segons José Antonio Marina (catedràtic i filòsof) "La intel·ligència és la capacitat d'un subjecte per dirigir el seu comportament utilitzant la informació captada, apresa, elaborada i produïda per ell mateix". Per tant, un nen o nena intel·ligent no és aquell que tant sols sap molt de continguts o és molt competent, és aquell també que és capaç de dirigir el seu comportament utilitzant les informacions que li anem donant.

Sovint la intel·ligència, no aconsegueix fer la seva funció correctament.
Si el problema el tenim al principi (dirigir el comportament)tindríem les patologies mentals greus o deficients; és aleshores una intel·ligència que està "danyada" per alguna patologia.
En canvi, quan parlem que aquest procés últim (captar la informació, aprendre-la, elaborar-la i produir-la)són intel·ligències que han fracassat, són malaguanyades, perquè no presentaven cap símptoma patològic però han equivocat el camí, s'han deixat endur.

Quants d'aquests alumnes "intel·ligents" tenim a la classe i després resulta que s'avorreixen, es comporten malament, no la utilitzen amb fins educatius...? Ser una persona intel·ligent, no vol dir que utilitzis intel·ligentment la teva intel·ligència, bona redundància! Quantes persones amb molts coneixements agafen el comandament d'una empresa o càrrec i al final el porten a la ruïna o han de plegar perquè no poden exercir el lideratge? És clar que hi ha alguns que ho porten a la ruïna a propòsit, aquest si que són intel·ligents! Doncs a l'entrar-hi saben perfectament els peros i contres!

Hi ha alumnes que són intel·ligents en determinades matèries i ho veiem diàriament a la classe: a matemàtiques molt bé i després a llengües no hi ha manera. O a educació física bé i a matemàtiques malament. Són o no són intel·ligents aquests alumnes?

També hi ha altres alumnes, com he dit abans, molt intel·ligents però molt diguem-ne "ganduls" (aquest és un terme que, desgraciadament, s'està posant de moda en les nostres escoles...) i altres, cada cop més, que no són tant intel·ligents però que s'esforcen i molt per aconseguir bons resultats.
Donem atenció a tots aquests alumnes? Hauríem de treballar les intel·ligències segons l'alumnat? Aquest és un tema "el de les intel·ligències múltiples" que tocarem en el següent article.

Fins aviat, Dani

 
El valor de la intel·ligència por Daniel Hernàndez Ruz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Basada en una obra en eduvalors.blogspot.com.es.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://eduvalors.blogspot.com.es/.

El Valor de la diversitat, l'alteritat i la cohesió social

Bones amics i amigues!

Després d'una setmaneta intensa, com no, retornem a escriure un post en aquest bloc sobre l'educació. També us vull dir que, el projecte del llibre on es reculliran aquests posts però àmpliament explicats i altres articles no publicats, va per bon camí i espero que ara amb el temps que m'oferirà l'estiu us pugui explicar quelcom més sobre aquest projecte!

Bé, avui parlarem sobre el "VALOR DE LA DIVERSITAT, L'ALTERITAT I LA COHESIÓ SOCIAL" en l'àmbit educatiu, però matitzant alguns aspectes.

"On hi ha educació no hi ha distinció de classes" (Confuci)

Parlant dels termes diversitat i alteritat, la gent pot pensar que estem parlant de les mateixes coses; cal dir que encara que semblin termes sinònims, hi ha una gran diferència. La realitat és que tots som "diversos" però no tots som capaços de posicionar-nos "respecte a l'altre".
Així doncs, com hem vist la diversitat és el significat propi de la paraula, tots som diferents, metre que l'alteritat és la capacitat per posar-nos en la pell dels altres.

Permeteu-me que faci una reflexió pel que fa a l'alteritat. En les nostres escoles, hi ha molta diversitat, sobretot amb el "boom" migratori dels últims anys, però hem arribat a l'alteritat per a fomentar la cohesió social dins dels nostres centres educatius? Complicada resposta.

Com a mestre, als centres educatius podem veure que els professionals atenen aquesta diversitat, ja sigui cultural o per necessitats específiques de suport educatiu. Dins de l'aula, tots som iguals, malgrat tots som diversos estem fomentant aquesta alteritat. Ja ho fem quan passa alguna cosa dient als nostres alumnes: "T'agradaria que t'ho fessin a tu això?" però a l'entorn, en la nostra quotidianitat, continuem parlant de diversitat i actuant des d'aquí més que des de l'alteritat.

Si tot això succeeix, s'estaran produint processos d'exclusió social i no pas de cohesió social.


Les famílies, altre cop, tenen un paper fonamental. Tant els d'aquí, com els d'allà. No potser que un nen no vingui a l'escola perquè "se'n va a esquiar el cap de setmana i ja marxa divendres", com no venir perquè "farem la festa del corder". L'escola és una institució diversa que ha de cohesionar-se i partint de l'alteritat ha de fomentar plantejaments des d'una perspectiva global i àmplia.

No em d'entrar en posicionaments individualistes, hem de pensar que l'escola és la principal eina de la cohesió social d'una societat. Per tant, tothom, repeteixo, tothom ha d'aplicar-se la paraula alteritat i pensar més en els altres.

Jo si vaig a qualsevol indret, he de continuar sent com sóc (divers) però he de procurar "respectar i adaptar-me" aquell tipus de societat (alteritat). No he de fugir dels meus principis, al contrari, són un tret característic de la meva personalitat, cultura i ser; però he d'estar predisposat a submergir-me i enriquir-me amb l'alteritat que em proporciona aquesta societat o cultura nova en la qual estic immers.

Segons Pérez Gómez (1998) L'escola ha sigut i és una institució social. Però ha sigut la "societat" més que "en la societat". Tant és així que els fets, ideologies, situació contextual de cada societat determinen i configuren l'escola en particular i el sistema educatiu en general".

Per tant, tots, sense excepcions hem d'aportar el nostre granet de sorra per amb aquests valors tenir una societat molt més COHESIONADA, i l'escola té un paper clau en aquesta fita.

Fins aviat,

Dani
El valor de la diversitat, l'alteritat i la cohesió social por Daniel Hernández Ruz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Basada en una obra en eduvalors.blogspot.com.es.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://eduvalors.blogspot.com.es/.