Després d'una setmaneta intensa, com no, retornem a escriure un post en aquest bloc sobre l'educació. També us vull dir que, el projecte del llibre on es reculliran aquests posts però àmpliament explicats i altres articles no publicats, va per bon camí i espero que ara amb el temps que m'oferirà l'estiu us pugui explicar quelcom més sobre aquest projecte!
Bé, avui parlarem sobre el "VALOR DE LA DIVERSITAT, L'ALTERITAT I LA COHESIÓ SOCIAL" en l'àmbit educatiu, però matitzant alguns aspectes.
"On hi ha educació no hi ha distinció de classes" (Confuci)
Parlant dels termes diversitat i alteritat, la gent pot pensar que estem parlant de les mateixes coses; cal dir que encara que semblin termes sinònims, hi ha una gran diferència. La realitat és que tots som "diversos" però no tots som capaços de posicionar-nos "respecte a l'altre".
Així doncs, com hem vist la diversitat és el significat propi de la paraula, tots som diferents, metre que l'alteritat és la capacitat per posar-nos en la pell dels altres.
Permeteu-me que faci una reflexió pel que fa a l'alteritat. En les nostres escoles, hi ha molta diversitat, sobretot amb el "boom" migratori dels últims anys, però hem arribat a l'alteritat per a fomentar la cohesió social dins dels nostres centres educatius? Complicada resposta.
Com a mestre, als centres educatius podem veure que els professionals atenen aquesta diversitat, ja sigui cultural o per necessitats específiques de suport educatiu. Dins de l'aula, tots som iguals, malgrat tots som diversos estem fomentant aquesta alteritat. Ja ho fem quan passa alguna cosa dient als nostres alumnes: "T'agradaria que t'ho fessin a tu això?" però a l'entorn, en la nostra quotidianitat, continuem parlant de diversitat i actuant des d'aquí més que des de l'alteritat.
Si tot això succeeix, s'estaran produint processos d'exclusió social i no pas de cohesió social.
Les famílies, altre cop, tenen un paper fonamental. Tant els d'aquí, com els d'allà. No potser que un nen no vingui a l'escola perquè "se'n va a esquiar el cap de setmana i ja marxa divendres", com no venir perquè "farem la festa del corder". L'escola és una institució diversa que ha de cohesionar-se i partint de l'alteritat ha de fomentar plantejaments des d'una perspectiva global i àmplia.
No em d'entrar en posicionaments individualistes, hem de pensar que l'escola és la principal eina de la cohesió social d'una societat. Per tant, tothom, repeteixo, tothom ha d'aplicar-se la paraula alteritat i pensar més en els altres.
Jo si vaig a qualsevol indret, he de continuar sent com sóc (divers) però he de procurar "respectar i adaptar-me" aquell tipus de societat (alteritat). No he de fugir dels meus principis, al contrari, són un tret característic de la meva personalitat, cultura i ser; però he d'estar predisposat a submergir-me i enriquir-me amb l'alteritat que em proporciona aquesta societat o cultura nova en la qual estic immers.
Segons Pérez Gómez (1998) L'escola ha sigut i és una institució social. Però ha sigut la "societat" més que "en la societat". Tant és així que els fets, ideologies, situació contextual de cada societat determinen i configuren l'escola en particular i el sistema educatiu en general".
Per tant, tots, sense excepcions hem d'aportar el nostre granet de sorra per amb aquests valors tenir una societat molt més COHESIONADA, i l'escola té un paper clau en aquesta fita.
Fins aviat,
Dani
El valor de la diversitat, l'alteritat i la cohesió social por Daniel Hernández Ruz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Basada en una obra en eduvalors.blogspot.com.es.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://eduvalors.blogspot.com.es/.
Amb aquest tema de l'alteritat he de dir que crec que la gent en general, i encara molt mestres en particular no li donen la importància que hauria de tenir. Sí que és veritat que diem sovint "a tú t'agradaría que et fessin el mateix?", però realment intentem treballar l'alteritat en les pròpies activitats de classe? Pot ser sí, però queda sempre en un segon pla.
ResponEliminaAquest curs he tingut una "mala experiència" en aquest tema, ja que quan posava en pràctica una de les activitats col·laboratives del projecte del postgrau, em vaig adonar perfectament que dels 10 grups d'alumnes que vaig formar, només dos o tres van ser capaços de treballar junts.
La resta només discutien, tots volien tindre raó i no escoltaven les raons dels altres, no es posaven al lloc dels altres.
Aquest problema va ser molt més fort entre alumnes de fòra del país i els d'ací, però també entre els d'ací.
Recordo haver pensat: "Si no escolten als amics, que són amb qui s'han criat des de petits i amb qui senten més afinitat, com han d'escoltar als altres?"
Realment l'egoísme és un factor a combatre en l'escola actual, sobretot tenint en compte que fòra de l'escola els alumnes troben un món competitiu, i moltes vegades pensen que no val la pena parar-se a escoltar a ningú.
Rectifico la paraula de la segona línia: "...no li DONEM la importància que hauria de tindre." Em fico jo també al sac, que precisament pel cas que he exposat m'he adonat d'aquest fet. Aquest curs que ve ja tinc una altra fita per millorar.
ResponElimina