El valor de la igualtat, el tracte per igual

Bones de nou amics i amigues!

Bé, aquesta setmana crec que només introduiré aquesta nova blocada, doncs dimecres, dijous i divendres estic de colònies amb els meus alumnes (crec que el tema de les colònies l'abordaré en altra ocasió, doncs és un tema que s'hauria de tocar en l'escola, ja que en la meva humil opinió crec que s'haurien de replantejar i molt si fer-les a l'escola o fer-les fora de l'escola, però ja en parlarem...). El dissabte estic de Congrés i el diumenge tinc partit de futbol, la meva altra passió. Per tant, setmana "completa", conjuntament el divendres 11 és el meu cumpleanys i intentaré celebrar-ho en quant la meva agenda em deixi, doncs 30 anyets no es compleixen cada dia!

Avui us parlaré sobre el VALOR DE LA IGUALTAT a l'escola.

La convivència escolar s'ha d'edificar sobre una base de solidaritat i, aquesta última ha de sostenir-se sobre el valor de la igualtat. Ha l'escola sempre ha de prevaler que, fins que no es demostri el contrari, tots els alumnes són iguals davant dels mestres. Dic fins que no es demostri el contrari, doncs sempre hi ha excepcions: aquells alumnes que pel seu tarannà particular has de tenir més mà dreta que esquerra, per exemple i si saps que t'enfrontes directament amb ells/es et pot sortir el tret per la culata parlant clarament.
Malgrat aquestes "excepcions" que hi són i cada cop més, tots els alumnes són iguals i se'ls ha de tractar de forma igual.

Aquesta igualtat no hauria de tenir en compte diferències, però no pot permetre jerarquies, que és al que vull arribar sempre exceptuant la figura docent, és clar.

Igualtat vol dir que tots som capaços de conviure, ningú està per sobre de l'altra persona. Això en l'escola sempre costa, sempre hi ha alumnes que es dediquen a fer-li la vida impossible als altres. El valor està en saber compartir, ser solidari i treballar conjuntament (això tampoc estaria malament apuntar-s'ho per al conjunt de la societat, aquí ho deixo!). Aquests tres factors costen i molt, perquè que algú deixi un miserable llapis a un altre, moltes vegades pot arribar a ser impossible.

A l'escola, ningú sobra, tothom té la seva raó de ser i tothom hauria de tenir el seu futur lloc al món.
Moltes vegades, i anem a la crítica, a l'escola es deixa en banda a aquell alumne/a amb uns resultats acadèmics diguem-ne "complicats". Potser no ens hem parat a pensar que aquell alumne/a que és bastant fluix en matemàtiques o llengües, té un alt grau de competència artística i visual. O bé, és un portent de la naturalesa i els esports( i com a mestre d'Educació Física ho he vist,tot i que ja faig més de tutor que altra cosa...) són el seu medi i si desenvolupa a la perfecció.

Per tant, tothom té la seva dignitat i utilitat en aquesta societat. L'escola i les institucions educatives, sobretot els Instituts, haurien de disposar de mecanismes per integrar aquests alumnes que parlant malament "acadèmicament són un fracàs". Potser no ens hem parat a pensar que no se'ls pot deixar en banda i integrar-los en algun altre lloc. Tot això ho engloba el tema tant famós en educació com són les Intel·ligències Múltiples. De les quals ja en parlarem.
Fent broma i obrint un parèntesi descomunal, qui li diria al famós "Cachuli" ex parella de la Isabel Pantoja, que essent un simple cambrer acabaria destacant com a Alcalde de Marbella, malgrat la seva maravellosa gestió!

Si mirem els últims informes PISA, estem a la cua en matèria d'educació. Per tant, alguna cosa estarem fent malament. Si més no, si aconseguíssim trobar allò que els motiva a aquests alumnes, potser aconseguiríem donar-li la volta a la truita. Però també ja en parlarem.

Finalment dir que l'escola ha de tenir molt en compte, la cohesió de grup doncs és un factor determinant en el valor de la igualtat, ha de basar-se en allò que comparteixen els seus membres i no en allò que els diferencia, doncs això pot causar desequilibris i enfrontaments.
Sentir i reflexionar partint d'un mateix és la base per ser solidari dins dels grups de pertinença i que la igualtat sigui el més àmplia possible hauria d'esser un valor a tenir en compte en el nostre món de l'educació.

Per a ser més igualitari sempre ens hauríem de posar en la pell dels altres i valorar quina és la nostra virtud.

Bona setmana!

Dani


El valor de la igualtat, el tracte per igual por Daniel Hernández Ruz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Basada en una obra en eduvalors.blogspot.com.es.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://eduvalors.blogspot.com.es/.