Aquest valor, perdut i poc utilitzat en la nostra societat, doncs cada cop més ser "responsable" ja sigui amb els teus actes o fets esdevé molt dificultós, no només en la nostra societat, sinó en els nostres alumnes.
Anem com sempre, a definir què és la responsabilitat.
Segons el diccionari: "La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre. Per això diem que responsabilitat és¨l'habilitat de respondre¨."
Responsabilitat és respondre a un fet (bo o dolent) o a un acte. La responsabilitat està formada per un estímul de causa - efecte. Tenim un fet (causa) i tenim una o vàries reaccions que es poden produir a aquest fet (efecte).
Ara, sigueu "responsables" i "responeu-me" aquesta pregunta:
- Creieu que els nens i nenes de qualsevol edat, són responsables i responen als seus actes?
Bé, hi haurà diversitat d'opinió en aquesta qüestió, però jo com a mestre us la contesto des de la meva prespectiva neutra: NO, gaire. No gaire, en el sentit de què potser sí que existeix una minoria mínima que és responsable, però generalment no ho són.
Sempre que exigim responsabilitats a un alumne per algun fet: "Has pegat tu al Pepito?", per exemple, es tendeix a no ser-ho.
Podríeu imaginar la multitud de respostes realitzades:
- Opció A: "Ell m'ha insultat", ens està dient que sí, l'ha pegat, però la culpa és del Pepito perquè l'ha insultat... D'aquesta responsabilitat li direm la responsabilitat de sinònim de causa, la causa és l'insult i l'efecte és el cop que li he pegat.
- Opció B: "Ha sigut sense voler", ens està dient que sí, l'ha pegat però la culpa no és seva, doncs ell passava per allí i, vet aquí que li ha donat un copet sense voler... Aquesta és la responsabilitat de la causa encoberta, la causa és jo passava per allí sense voler i l'efecte és el cop que li he pegat.
- Opció C i la més radical: "Noooo, jo no he sigut ha sigut el Joanet!". Rotundament quan hi ha una afirmació tant negativa, algun sentit ens diu que segurament serà tot al contrari. En aquesta opció, hem de recòrrer als testimonis dels fets (altres nens) i fer de policies, tasca diària també a les aules, doncs a part de mestre has de fer de policia. I quan es pot verificar que SI, l'ha pegat, llavors després de l'opció C entrarien en joc la A i la B com a el comodí del públic en els concursos televisius. Aquesta responsabilitat, bastant utilitzada, és la responsabilitat de treure'ns de sobre la pròpia responsabilitat, és a dir, jo sóc reponsable perquè no he pegat però he vist qui ho ha fet, i li passo la paraula a aquell company/a que potser no m'acaba de caure del tot bé.
- Opció D i la que mai o gairebé mai surt: " Sí, he sigut jo". Aquesta opció, dic i afirmo amb rotunditat MAI surt, perquè el valor de la responsabilitat s'està perdent. No tenim a cap nen/a que ens digui que ha pegat a un altre i que ha perdut els papers, li sap greu i no ho tornarà a fer.
Llàstima que aquesta responsabilitat que és la virtud de ser la causa dels seus propis actes, és a dir, la responsabilitat d'assumir les conseqüències dels nostres actes. Sí he pegat i a canvi hem mereixo una conseqüència positiva o negativa, en aquest cas segur que serà negativa per aquest fet.
Per tant, amb aquests exemples hem de contribuir a que els nostres nens/es comencin a ser "responsables" dels seus fets o actes, atribuint-los hi aquest sentit que els hi pertoca.
Tant si són actes positius (treure bones notes) com negatius (pegar) hem de fer veure que tenen unes conseqüències, i que com a persona tothom comet errors evidentment, som humans, però per millorar hem de tenir un valor de la responsabilitat que ens ha de fer crèixer més i millor com a futurs integrants d'aquesta entervolida societat.
Fins aviat!
Daniel
El valor de la responsabilitat por Daniel Hernàndez Ruz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Basada en una obra en eduvalors.blogspot.com.es.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://eduvalors.blogspot.com.es/.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada