La pèrdua del valor estructural dels rols famíliars

ELS FILLS/ES PER DAMUNT DE TOT

Bones amics i amigues, m'agradaria avui parlar d'un valor que, malauradament, cada cop s'està extenent més en les famílies de la nostra societat: el valor estructural dels rols familiars.

Ara, si preguntés a qualsevol de vosaltres quins són els rols d'una família tindríem: pare, mare (o mare, pare), fill/a. Fàcil resposta. No entraré a valorar altres possibles rols dins d'aquesta estructura familiar, els quals no em toca debatre en aquest article. Respecto els altres rols com a docent i com a persona, però no els comparteixo.

Continuant, faig la següent qüestió: Es compleixen aquests rols familiars?
La resposta, ja deixa lloc a seriosos dubtes que, com a mestre puc afirmar. Per tan, la resposta és negativa: NO.

Per què?

Remontem-nos a fa uns anys, quan les estructures familiars estaven molt marcades per l'estil de societat en la qual vivíem: PARE (al treball i cap visible familiar), MARE (a casa i cuidant als nens/es i marit) i fills/es cuidats per la mare amb unes normes clarament definides.
Ara, aquests rols tant definits s'han desconfigurat doncs la societat ha avançat i evolucionat amb la igualtat de gènere lògica com a societat Occidental en la qual estem, i ja no hi ha rols tant definits: el pare i la mare treballen (o no, vist la situació econòmica en la qual estem) i els fills/es ja tenen que quedar-se amb els avis/es o bé amb la cangur.

És important destacar també que aquesta societat en la qual estem, va a un ritme frenètic de treball i estrès, que desgraciadament els nostres infants pateixen i molt, doncs necessiten d'aquestes figures maternes i paternes.
Com dic, ja sabem el que costa posar-nos amb els nostres fills ni que sigui una estona a fer els maleïts "deures" i compartir així les experiències viscudes en les aules.

La reflexió és: no tinc ni deu minuts pel meu fill/a, per parar el temps i compartir un diàleg i establir una rutina de treball? Malgrat l'estrès, feina, problemes econòmics, socials, estructurals (que en parlarem després), etc.
Sí, es poden tenir aquests deu minuts.

Parlem ara del tema "calent": les separacions.
Aquest és el denominat tema calent, perquè com a mestre, és molt sovint (i quan dic molt és en el 98% dels casos) quan veiem una separació veiem un nen/a que en paga les conseqüències.
Separar-se és un fet consumat en la nostra societat. El ritme de vida, l'estrès, el desamor/amor, el conèixer nova gent, l'obertura de la societat, ... hi ha molts motius perquè dues persones es deixin d'estimar; però de ben segur que n'hi ha més importants per a què continuïn juntes, al menys racionalment i educacionalment: els seus fills/es i el valor de formar una família. Abans de realitzar quelcom, hauríem d'estar ben bé segurs del què fem. Ja sabem on vivim, ja sabem amb qui estem, per tant, pensem-nos-ho bé.

Quina culpa té aquell infant portat al món de què els seus pares decideixin separar-se?
S'han parat a pensar què li succeirà a ell/a si veu que, de cop i volta comença a perdre protagonisme, doncs els pares el comencen a deixar com a segon plat?
Són conseqüents, com a persones socials, els seus pares de preocupar-se del seu ego més que del seu fill/a?

Vertaderament, aquestes preguntes no ens les hauríem de plantejar, però són reals.
La realitat és que darrera d'una separació hi ha una pèrdua (per alguna o les dues parts) del valor estructural dels rols familiars. El nen o nena, com no en paga les conseqüències: pèrdua d'interès escolar, crida d'atenció continuada, mals hàbits, agressivitat, mal comportament, desafecció, etc.

És una llàstima, però és la realitat. Des d'aquí demano als pares i mares, degut al motiu que sigui, si decideixen deixar d'estar junts amb un nen o nena pel mig, que recordin que tenen una OBLIGACIÓ com a persones humanes i socials, de al menys mantenir el valor estructural del seu rol familiar per a què el seu fill/a no pagui unes conseqüències "injustes" per a ell (doncs ell no en té la culpa d'aquesta separació).

Per tant, quan portem a la vida a algú en aquest món s'ha de respondre com a progenitor i proporcionar tots aquells rols que com a tal li hem d'establir als nostres successors.

Fins aviat,

Dani


La pèrdua del valor dels rols familiars por Daniel Hernández Ruz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Basada en una obra en eduvalors.blogspot.com.es.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://eduvalors.blogspot.com.es/.